Gràcies als educadors del Servei d’Habitatge he aprés a administrar-me i a fer les tasques de casa per poder independitzar-me – David Sanz

 

En David va viure a la Llar Residència i després d’estar allà uns anys es va independitzar. És una persona que ha evolucionat molt i gràcies a això ha anat aconseguint tots els objectius que s’havia plantejat. En aquesta entrevista ens explica en què l’han ajudat els educadors i educadores del Servei d’Habitatge i els seus companys i companyes.

  • Quant temps vas viure a Llar Residència abans de fer el pas a vida independent i com vas conèixer aquests serveis? Fa uns 10 anys, va ser gràcies a que la Lluïsa Oller va contactar amb l’Iñaki, un capellà de Madrid, amb qui vivia. Ens van proposar a tots dos que vinguéssim a conèixer el Viver i tots els serveis que oferien, van proposar-me venir a Barcelona i entrar a treballar, vaig anar a viure amb la meva mare i després a la Llar Residència.
  • Què vas aprendre dels educadors i educadores, i dels companys i companyes quan vivies a la Llar Residència? A relacionar-me amb la gent, crec que he millorat, ja que abans no era de parlar i ara, per solucionar un problema és el primer que faig, perquè amb les baralles no s’aconsegueix res. M’agrada que tothom estigui bé, fins i tot les persones que són diferents a mi, no vull veure patir a ningú, perquè jo també pateixo. Vull que els demés tinguin el millor i que millorin, i donar-los suport. He aprés a administrar-me i a fer les tasques de casa per poder independitzar-me, tenia moltes ganes de tenir el meu propi espai.
  • Què és el que més t’ha agradat de viure a la Llar Residència i què és el millor que t’ha passat? El que més m’ha agradat i el millor que m’ha passat és tenir el recolzament dels educadors i educadores, ja que m’han ajudat, si no arriba a ser per ells m’hauria costat molt més arribar a on estic ara, però també ho hauria intentat. Sempre he volgut millorar i tractar de portar-me bé amb tothom.
  • Com creus que t’ha ajudat i t’ajuda el fet de compartir una llar amb altres persones? M’ha ensenyat a ser responsable a casa i fora d’ella. Encara que ara no estigui a la llar, vaig millorant en alguns aspectes gràcies a les persones amb les que comparteixo la casa on visc ara, com per exemple a ser millor cuiner.
  • Quan vas decidir independitzar-te? Va ser sobre el 2009, sentia que havia viscut bé a la llar, però ja estava una mica aclaparat de compartir la casa amb 15 persones, viure amb tanta gent és complicat, cadascú té uns gustos i necessitats diferents.
  • Per què vas emprendre aquest projecte? Perquè notava que estava preparat. De fet, vaig fer una entrevista per avaluar-ho i amb tan sols 3 respostes es van adonar de que sí que ho estava.
  • Quins requisits ha de tenir per a tu la teva llar? Que pugui tenir el meu propi espai i que es pugui viure amb tranquil·litat.
  • Quines expectatives tenies per a aquesta etapa i s’han complert? Les meves expectatives s’han complert perquè jo puc fer el que vulgui i puc tenir el meu propi espai, les meves pròpies coses i puc decidir sobre elles, fet que abans no era del tot possible.
  • Com es diu l’educador/a que et dona suport a la llar i en quines tasques t’acompanya? Tinc dos educadores: la Mónica Molina i l’Ana Rodríguez. Elles m’ajuden en tot, per exemple: quan he de comprar roba vaig amb elles perquè saben on anar, si em veuen malament em pregunten què em passa per ajudar-me.
  • Quin consell donaries a algú que també vulgui iniciar el seu projecte de vida independent? Que es pot millorar el comportament i s’ha de fer, també s’ha d’aprendre a administrar els diners i ajudar als demés. És molt important estar atent i aprendre a fer les tasques de casa per després fer-les tu mateix. És la manera de demostrar que ets capaç de viure sol i que ets constant.