El suïcidi: Una greu realitat silenciada que es pot prevenir

El suïcidi és la principal causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys a Catalunya. Segons les darreres xifres de l’Institut d’Estadística de Catalunya, cada any hi ha 500 suïcidis a les províncies catalanes, uns 4.000 a Espanya i en són 800.000 al món segons l’Organització Mundial de la Salut. Això és una mort per suïcidi cada 40 segons. I per cada mort, es calcula que hi ha 20 intents.

Aquestes xifres posen el suïcidi com un problema de salut pública de caràcter greu i tot apunta que empitjorarà. Un problema que es pot prevenir, ja que la majoria de persones que pensen en el suïcidi, mostren senyals d’alerta. Així doncs, l’entorn familiar i les amistats són un element clau per prevenir-ho.

Hi ha quatre tipus de senyals d’alerta:

Les senyals psicològiques i emocionals, com ara el desànim, poc control emocional i emocions contradictòries o bé absència d’emocions. També el discurs incoherent, falta de memòria i concentració.

En el discurs també hi poden haver missatges directes i indirectes. Cal fixar-nos en expressions com: “Estaria millor mort/a”; “Estic cansat/da de lluitar”; “Sóc un destorb”, “No importo a ningú”…

També són senyals d’alerta si notem un aïllament de la persona, abandonament de les activitats habituals, no cuidar la imatge i higiene personal i acomiadar-se donant objectes de valor, fent les paus amb l’entorn o arreglant papers burocràtics.

I per últim, el propi cos també mostra senyals, com poden ser la pèrdua de la gana i de pes, insomni i dolors d’estómac i cap.

A més, cal tenir en compte que si l’estat d’ànim de la persona millora de cop, pot ser un engany que realment significa que ha planificat el suïcidi i per tant ja es sent tranquil·la.

Cal fixar-nos en el nostre entorn i sobretot parlar obertament del suïcidi i les patologies de salut mental. En parlar-ne, no es potencien aquestes idees, sinó al contrari. La persona sent que hi ha un suport i es facilita la petició d’ajuda perquè s’elimina la por a ser estigmatitzat. No s’ha de tenir por a parlar del suïcidi, cal escoltar sense jutjar ni censurar i és important tenir en compte que en preguntar a una persona directament si ha pensat en suïcidar-se, l’estem ajudant.

Per a més informació i atenció, deixem alguns recursos:

APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent)

Després del suïcidi – Associació de supervivents

Telèfon de l’Esperança

I sobretot, sempre es pot recórrer a un professor, company de feina, metge de capçalera, familiar o amb qui ens sentim amb més confiança.