“Sento que sóc capaç i ho he demostrat” – Francisco López

 

En Francisco López va entrar al Viver de Bell-lloc fa set anys i va començar al servei de jardineria. És una persona amb determinació i amb moltes ganes de treballar i això ha fet que tan sols un any després d’entrar a l’empresa ITW on hi tenim un enclavament, la pròpia empresa hagi decidit contractar-lo. Ens ha volgut explicar què significa per a ell que una empresa el contracti i com ha estat el seu procés.

  • Quan vas entrar a Viver de Bell-lloc? Vaig arribar-hi fa 7 anys i vaig entrar a formar part de l’equip de jardineria.
  • Quines tasques has estat fent durant aquests anys? Vaig dedicar-me a la jardineria durant 5 o 6 anys, després em vaig especialitzar més en l’àmbit forestal i ara m’estava dedicant al sector industrial.
  • Quan vas entrar a ITW? Hi vaig entrar fa tot just un any amb l’enclavament que la Fundació hi té.
  • Quina és la teva feina allà? L’empresa es dedica a fer peces pel sector de l’automoció i la meva feina és fer-ne part del control de qualitat.
  • Què significa per a tu que l’empresa hagi decidit contractar-te? Em sento en un núvol, encara no m’ho crec. És una multinacional important i han decidit comptar amb mi. Això em fa pensar que he fet bé la meva feina, que sóc capaç i ho he demostrat.
  • Ha canviat alguna cosa des de que t’han contractat? L’uniforme. Ara ja no porto el del Viver, sino que vaig amb la samarreta de ITW. Per la resta, tot continua igual. Des del primer moment que vaig entrar a l’empresa em vaig sentir molt a gust, integrat i motivat. Cotninuo fent també les mateixes tasques.
  • En què t’ha ajudat el Viver en tot aquest procés? M’ha donat suport per seguir endavant i ha vetllat perquè sempre estigués bé.
  • Com et veus d’aquí uns anys? Em veig aquí, la feina m’agrada i em sento bé. Per tant, voldria seguir treballant molts anys més a l’empresa.
  • Què diries a altres empreses que s’estiguin plantejant contractar a persones de Centres Especials de Treball? Els animaria a que no tinguin cap por i tirin endavant, no se n’arrepentiran.